1. Cisalla i dispersió del material
La bretxa de la fulla determina directament la intensitat de les forces de cisalla que actuen sobre el material. Una bretxa més petita augmenta la proximitat entre les pales (o entre les pales i la paret del mesclador), millorant les forces de cisalla i compressió. Això és beneficiós per a:
Aglomerats dispersos: Descomposició de materials grumolls o mescles cohesionades (per exemple, pols, pastes) en partícules més fines.
Homogeneïtzació de materials-d'alta viscositat: Assegurar una distribució uniforme dels components en fluids gruixuts (per exemple, polímers, adhesius) forçant el material a través de l'espai estret, afavorint la barreja.
Per contra, una bretxa més gran redueix la intensitat de cisalla, que pot ser preferible per a materials fràgils (p. ex., grànuls propensos a triturar-se) per evitar el sobre-processament o la degradació.
2. Temps de residència i uniformitat de mescla
El buit influeix quant de temps romanen els materials a la zona de mescla (temps de residència) i els seus patrons de flux:
Una bretxa més petita restringeix el flux, augmentant el temps que els materials estan sotmesos a forces de barreja. Això pot millorar la uniformitat, especialment per a processos continus-de curta durada on la barreja a fons és fonamental.
Tanmateix, un buit excessivament petit pot provocar un flux desigual (p. ex., canalització, on algun material passa per la zona de mescla) si la caiguda de pressió es fa massa elevada, provocant una sub-mescla localitzada.
Una bretxa més gran permet un flux de material més ràpid, però pot reduir el temps de residència, la qual cosa pot provocar una barreja incompleta, especialment per a materials de baixa-viscositat que flueixen ràpidament.
3. Consum d'energia i desgast
Ús d'energia: Un espai més petit augmenta la resistència a la fricció entre les fulles i el material, la qual cosa requereix una entrada de potència més gran per mantenir la rotació. Això augmenta els costos energètics, especialment per a operacions a gran-escala.
Desgast de la fulla: Els espais estrets intensifiquen el contacte entre les fulles i les partícules dures (per exemple, abrasius, farciments), accelerant el desgast de les superfícies de les fulles i la paret del mesclador. Això redueix la vida útil de l'equip i pot introduir contaminants (per exemple, partícules metàl·liques) al producte si les fulles es degraden.
4. Flux de material i rendiment
La mida del buit afecta la capacitat del mesclador per gestionar el flux de material:
Una bretxa més gran permet un major rendiment, ja que més material pot passar per la zona de mescla per unitat de temps, el que el fa adequat per a la producció de grans-volums.
Una bretxa més petita limita el rendiment a causa de l'augment de la resistència al flux, que pot ser necessària per a aplicacions que requereixen una mescla precisa i baixa -rata (p. ex., síntesi química per lots petits-).
5. Compatibilitat amb les propietats del material
L'espai òptim depèn de les característiques del material:
Materials d'alta-viscositat(p. ex., massa, segelladors) sovint requereixen espais més petits per generar suficient cisalla per a la barreja, ja que la seva resistència al flux impedeix la derivació.
Líquids de baixa-viscositatpot necessitar espais més grans per evitar una caiguda de pressió excessiva i assegurar un flux uniforme, ja que són més propensos a canalitzar-se en buits estrets.
Materials abrasius o granularsbeneficiar-se d'espais més grans per minimitzar el desgast i evitar embussos, que es poden produir si les partícules queden atrapades en petits buits.