1. Ajust basat en la viscositat del material
La viscositat és el factor més crític que afecta la velocitat de rotació. En general, com més gran sigui la viscositat del material, més baixa hauria de ser la velocitat, i viceversa.
Materials de baixa{0}viscositat(p. ex., solucions a base d'aigua, àcids/bases diluïts, suspensions de baixa-concentració): aquests materials tenen una bona fluïdesa i són fàcils d'agitar. Una velocitat de rotació més alta (normalment 500-1500 rpm) és adequada per accelerar la transferència de massa i assegurar una barreja uniforme. Per exemple, quan es barreja una solució de sal diluïda, una velocitat de 800-1200 rpm pot aconseguir ràpidament un estat homogeni.
Materials de-viscositat mitjana(p. ex., emulsions, pastes amb baix contingut en sòlids, solucions viscoses com les mescles d'aigua de glicerina-): la seva fluïdesa és moderada i la velocitat excessiva pot provocar esquitxades o arrastre d'aire. Es recomana una velocitat mitjana (300-800 rpm). Per exemple, quan es prepara una emulsió d'oli-a l'aigua, una velocitat de 400-600 rpm ajuda a formar gotes estables sense introduir massa bombolles d'aire.
Materials d'alta-viscositat(p. ex., pastes gruixudes, purins d'alta-concentració, polímers fosos): aquests materials tenen poca fluïdesa i alta resistència a l'agitació. Es requereix una velocitat de rotació baixa (50-300 rpm) per evitar que el mesclador es sobrecarregui o que el material quedi "enganxat" i no flueixi. Per exemple, quan es barreja una pasta de midó d'alta concentració, una velocitat de 80-150 rpm garanteix que el material s'agite uniformement sense danyar el motor de la batedora.
2. Ajust basat en la mida i la duresa de les partícules del material
Per a la barreja de sòlids-líquids o per a la barreja de sòlids-sòlids amb partícules, la mida i la duresa de les partícules determinen la velocitat necessària per trencar els aglomerats i aconseguir una dispersió uniforme.
Partícules fines i toves(p. ex., pols de talc, carbó activat en pols, pols orgàniques fines): aquestes partícules són fàcils de dispersar i no requereixen una gran força de cisalla. Una velocitat moderada (300-800 rpm) és suficient. Per exemple, quan es dispersa pols de talc de 200 malles a l'aigua, una velocitat de 500-600 rpm pot evitar l'aglomeració sense fer que la pols vola.
Partícules gruixudes o dures(per exemple, sorra de quars, pols minerals gruixudes, partícules ceràmiques dures): aquestes partícules tenen una forta tendència a l'aglomeració i requereixen una força de cisalla més gran per trencar-les. Es necessita una velocitat més alta (800-2000 rpm), però cal assegurar-se que l'impulsor de la mescladora sigui resistent al desgast. Per exemple, quan es barreja sorra de quars de 50 malles en una matriu de resina, una velocitat de 1200-1800 rpm ajuda a dispersar la sorra de manera uniforme sense deixar grans aglomerats.
3. Ajust basat en la volatilitat i la sensibilitat del material
Per a materials volàtils o sensibles a la calor-, la velocitat de rotació s'ha de controlar per evitar una generació excessiva de calor o l'evaporació del dissolvent.
Materials volàtils(p. ex., solucions basades en etanol-, dissolvents de baix-punt d'ebullició-): l'alta velocitat augmentarà l'àrea de contacte entre el material i l'aire, accelerant l'evaporació del dissolvent. S'ha d'utilitzar una velocitat més baixa (200-500 rpm) i es recomana utilitzar un recipient de mescla tancat si és possible. Per exemple, quan es barreja una solució d'etanol-aigua, una velocitat de 200-300 rpm minimitza la pèrdua d'etanol.
Materials-sensibles a la calor(per exemple, mostres biològiques, enzims, polímers tèrmicament inestables): la fricció entre l'impulsor i el material a gran velocitat generarà calor, que pot desnaturalitzar o descompondre el material. És adequada una velocitat baixa a mitjana (100-400 rpm) i, si cal, es pot utilitzar un mesclador amb camisa per a la refrigeració. Per exemple, quan s'agita una solució de proteïnes, una velocitat de 150-250 rpm garanteix una barreja uniforme sense provocar la desnaturalització de la proteïna a causa de la calor.
4. Ajust basat en la finalitat de la mescla
Els diferents objectius de mescla (per exemple, barreja, dissolució, dispersió, emulsificació) també requereixen els corresponents ajustos de velocitat.
Mescla senzilla(p. ex., barreja de dos líquids miscibles): l'objectiu és aconseguir una composició uniforme ràpidament, per la qual cosa és adequada una velocitat mitjana (300-800 rpm).
Promoció de la dissolució(per exemple, dissoldre reactius sòlids en dissolvents): una velocitat moderada a alta (500-1200 rpm) pot accelerar el procés de dissolució augmentant la velocitat de transferència de massa entre les fases sòlida i líquida.
Emulsificació(p. ex., preparació d'oli-en-aigua o aigua-en-emulsions d'oli): l'emulsificació requereix força de cisalla suficient per trencar les gotes d'oli en partícules petites, de manera que normalment es necessita una velocitat alta (1000-3000 rpm) i sovint s'hi combina un impulsor emulsionant especial.
Dispersió de nanopartícules(p. ex., dispersió de nano-sílice en un dissolvent): les nanopartícules són propenses a l'aglomeració, de manera que es requereix una gran velocitat (1500-3000 rpm) amb una forta força de cisalla, i de vegades es combinen mesures auxiliars com l'assistència ultrasònica.